dijous, 9 de setembre del 2010

Despedida dels Moriscos

Últim cap de setmana dels Moriscos a la Platja de les Delícies.
Dissabte dia 11 de setembre.... de 17h a 21h. parades i taller
Diumenge dia 12 de setembre....de les 17h a 21h...
de 17h. a 21h.Parades artesanes
a les 18h. conte infantil d´Al-fang-màgic a càrrec d´Eva Campomar
a les 19.30h. Concert de despedida a càrrec de Quico el Celio, el noi i el mut de les ferreries.
Moltes gràcies a tots.

dijous, 2 de setembre del 2010

dimarts, 29 de juny del 2010

aquest divendres 2 de juliol...

Divendres 2 de juliol

a les 18h. Al casal cultural el Maset presentacio del llibre " La Torre de l´Angel Custodi a carrec de Josep Bertomeu.


Taula rodona i xerrada sobre els 400 anys de l´expulsio dels moriscos a carrec de:
Paco Carles, Oscar Cid, Camilo Castella, Josep Bertomeu, Josep Pitarch i Polet.

dimecres, 23 de juny del 2010

Embarcament al Pailebot Santa Eulalia






Embarcament al Pailebot Santa Eulàlia.

El Pailebot Santa Eulàlia és el vaixell insígnia del museu marítim de Barcelona. És un vaixell de fusta de 47 metres, tres pals de 27 metres d’altura i una superfície vèlica de 526 metres.

Actualment els del programa Thalassa realitzen un recorregut amb aquest vaixell en els 20 anys d’emissió d’aquest programa i amb la seva col•laboració, el diumenge 20 de juny i en mig d’una forta mestralada, es va fer un simbòlic i dramàtic embarcament de moriscos a aquest emblemàtic vaixell d’època.

Aquest embarcament es va fer sortint els moriscos amb els barquets en busca del vaixell que estava a l’entrada del Port de la Ràpita. El fort mestral va complicar molt el poder arribar al costat del vaixell i enfilar-se per les escales de corda que els van tirar des de dalt. En tot i això els que ho van tenir més dur van ser els soldats dels Terços de Flandes que custodiaven cada una de les barques, els quals una vegada carregats els moriscos havien de tornar al lloc de sortida. El vent per poc els fa arribar a Àfrica primer que els expulsats. Joanet estava a l’aguait i ho va tornar a solucionar.

Les càmeres de Thalassa i les que s’utilitzen en aquesta activitat van tenir l’oportunitat de gravar imatges d’autèntic dramatisme, i sense ficció.

diumenge, 20 de juny del 2010

Etapa Amposta - Port dels Alfacs, dimarts 15 de juny




Avui feia exactament 400 anys en que sortia del Port dels Alfacs el primer carregament de moriscos, amb els expulsats procedents de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa, els mateixos que commemorem en aquesta baixada. El lloc d’arribada als Alfacs era concretament a la platja del Pipí de La Ràpita, i a priori pensàvem que seria l’etapa més complicada de tota la baixada, i així va ser.
Del riu es va passar al antic Canal de Navegació reconvertit actualment en canal de reg, en arribar a la resclosa del canal es va passar al desguàs dels Ullals de Baltasar, i passant pel costat de l'Encanyissada ja per la tarda es va entrar a la Badia. Una vegada dins del Port dels Alfacs, amb un fort ponent de cara es va arribar fins l’espigó principal del Port de La Ràpita.
Des de l’espigó hi van haver molts de dubtes de com superar la distància entre aquest i la platja de Pipí, trajecte que s’havia de fer amb fort onatge de costat. Finalment amb el suport d’un vaixell "pirata" i Joanet amb la seva pneumàtica, les agosarades muletes van aconseguir arribar al seu destí, rebent una magnífica rebuda, malgrat lo tard que era i les intempestives condicions meteorològiques.
S’havia estat navegant ininterrompudament des de les 11,00 hores fins les 9 de la nit, menjant només dos salvadors talls de coc que ens van arribar a mig dia procedents del Poble Nou.
Per això les pastes de l’arribada van parèixer celestials.

Etapa Tortosa - Amposta, dilluns 14 de juny





Avui s'han agregat nous expulsats a l'expedició, i el viatge de Tortosa a Amposta s'ha realitzat sense cap problema ajudats pel excel·lent caudal que porta l'Ebre. Però això si, un aigua clara i transparent, sense camp vestigi dels sediments que necessita el Delta, aquests es queden dins dels embassaments disminuint la seva capacitat, però això no importa, quant els interessi en faran d'altres, guanyant més diners i destruint nous valls i pobles.
Es passa pel costat del voraç xuclador d'aigua dels canals, i qui sap si també del riu, que alimenta funests conglomerats químics i turístics d'altres conques, que apart d'engreixar algunes insaciables butxaques, només serveixen per empitjorar la qualitat de vida de la gent que hi viu al seu voltant.
A l'arribada a Amposta ens esperen i obsequien amb una degustació de productes del Delta, i fantàstic, hi havia xapadillos de tenca i d'anguila, una important herència de l'època àrab. Amb la degustació les dificultats de la pluja es fan menys molestes.

dissabte, 19 de juny del 2010

Campament a Tortosa, diumenge 13 de juny

El dia d'acampada a Tortosa els moriscos el van aprofitar per anar a dirigir les plantades tradicionals de l'arròs a Deltebre i al Poble Nou del Delta.
Com es sabut els àrabs varen ser els que van introduir el cultiu de l'arròs a la península, i els moriscos, eren experts en canalitzacions, tècniques de rec, i cultiu de l’arròs, es per això que les persones que participaven en aquesta baixada estaven a la vegada també fortament involucrades en la organització de les plantades tradicionals de l'arròs que es realitzaven aquest diumenge al Delta de l'Ebre.

dijous, 17 de juny del 2010

Etapa Xerta - Tortosa dissabte 12 de juny




Ens avisen de que l'Ebre va creixut i de que s'han suspès algunes activitats que hi havia programades al riu, sembla ser que el Segre baixa una mica esborrajat per les últimes pluges, i que els pantans de Riba-roja i Flix li donen pas.
Per als nostres experts barquets de perxar això no es cap problema, una vegada superada la baixada pel Cinca, per molt creixut que vagi l'Ebre no representa absolutament cap problema.
Sortim una mica tard perquè amb la corrent que porta l'aigua el trajecte fins a Tortosa es presenta fàcil, d'aquesta manera gaudim una mica més de la hospitalitat de la gent de Xerta.
Pel camí tornem a trobar a Pedret amb el seu forabord que ens ve a donar suport.
L'arribada a Tortosa pel riu esdevé majestuosa, amb tots els recintes emmurallats encarant al riu, un goig per al nostre càmera, que aprofita per fer unes interessants gravacions des de una perspectiva espectacular i molt poc coneguda.

divendres, 11 de juny del 2010

Etapa Benifallet-Tivenys/Xerta, divendres 11 de juny






Benifallet rima en pastisset! Bon dia, esmorzar de pastissets acabats de fer al forn de llenya de la pastisseria La Campana. Bona gent. Entrem i descobrim quatre dones madures plegant pastissets: simpàtiques s'alegren de la presència dels jóvens moriscos. Natros quedem captivats per l'elegància de l'ancestral art del pastisset. De xocolate, de cabell d'àngel i de mil gustos més.
Segons l'alcalde, lo pastisset és la senya identitat del poble, és lo tret més representatiu heretat de la cultura musulmana. L'home no coneix cap altra herència de la cultura morisca, diu que no està documentat tot i que sap que el mateix nom del poble, l'origen primer, és àrab: Benifallet (fill de Fallet).
Lo nostre cuiner, lo moreno, mos fa un "arròs en tot" boníssim (arròs, fesols, ceba tendra, espècies, abadejo....)Lo mengem dins les pitances del ceramista Papasseit de Miravet. Les pitances són uns plats fondos que serveixen per menjar drets i fins i tot aguantant els moviments de la barca. Mentrestant arriba una tribu de jubilats alemanys en piragua riu avall. Al costat de l'embarcador els veiem arribar i, de vegades, bolcar. Pateixen però xalen los bandidets.
Lo riu baixa ple. La gent de les comportes han decidit obrir perquè plou fort i se veu que lo preu del kilowatt va alt (filosofia Polet). Natros mos llancem riu avall i la ploguda és considerable. Entre el fred i el goig mos passa desapercebuda la desembocadura del Canaletes i impassible mos contempla lo poblat ibèric i la Cimentera.
Una mica gelats passem l'assut per l'enclusa. Un ascensor hídric, màxima expressió del control sobre el riu (passes l'assut sense haver de baixar de la barqueta de perxar). És un moment inèdit per a la senzillesa de la nostra ruta morisca. Lo descens continua plaent. L'any que ve potser entrarem a Tivenys, avui mos esperaven molt amables a Xerta. Mos queda lo cuquet de Tivenys però mos han invitat a la botifarra de Xerta. Més d'un s'ha tornat a llepar els dits.
Lo xiringuito mític de Xerta té algo especial. És quasi la una de la nit i acabem d'escriure estes paraules. Sona Bob Marley i una visera de camionet reciclada damunt del xiringuito diu:"sol de invierno". Tots els hiverns tenen bon sol. Avui hem at apreciat lo sol més que mai. Feia núvol i ventet i estàvem xopets riu avall: el més gran plaer ha estat tornar a rebre el sol, com sol d'hivern.

http://www.lariberadebre.com/asco/

Etapa Miravet-Benifallet, dijous 10 de juny


"Sempre en l'aigua, vora l'aigua, sempre amunt i avall, amunt i avall de l'aigua..." així diu la cançó i així seguim lo nostre camí. Una de les imatges més belles que s'han dibuixat a les nostres retines ha estat passar arran de les cases de Miravet riu avall... lo riu aguanta el poble, lo poble s'assoma al riu. Una miqueta més a baix queda un vell molí morisc que diuen que és veí, entre algues, d'una assut tragada pel riu.
Lo riu baixa ple i gairebé no cal remar. Arribant a Benifallet passem per l'esquerra de l'illeta que se forma abans de superar el pont. És un indret màgic on los bolets creixen feliços a les soques dels xops. Algú proposa fer-ne una truita però no ens atrevim: som moriscos del segle XXI, millor uns "bocadillos" al bar del poble!
Posem lo campament voreta riu i les hores passen entre notes de la guitarra de Lluc, migdiadeta i classe de tirar el rall per part del nostre capità: una classe necessària "per si a cas" mos toca apropar-nos al medi a aconseguir menjar si un dia els estants del supermercat no estan gaire plens (filosofia Polet).
Entretant segueix creixent l'expedició morisca expulsada. Milkà, una morisca basca de somriure infinit, s'escapa de la temporada de la cirera miravetana atreta per la hipnosi morisca. És una bona nit d'estrelles i trons cap a una prometedora albada.

dijous, 10 de juny del 2010

Móra d'Ebre-Miravet, dimecres 9 de juny









La pluja, rítmica, esdevé la melodia de la jornada. Polet trau lo cap lo primer i fa pujar subtilment lo cabal de l'Ebre. Esmorzem coca de lladrons i lo cafè del capità cavero mos torna a mimar. L’anarquia del riu fluctua d’esquerra a dreta i lo ritme de la corrent mos acompanya en poc més d’una hora a dos curves de Miravet.
Los que acostumem a anar de cara a vent i a contracorrent avui arribem abans de l’hora convinguda. La barcassa de Miravet, l’única del riu Ebre que funciona nomes en la força de la corrent, contempla solitària una sessió de fotos antigues en lo rall al coll, Polet diu que a vegades la barcassa se presenta sense avisar en mig de la boira.
Lo castell de l’antiga ciutat templària observa imponent com mos reben atents l’alcalde i dos regidors. Lo moment queda immortalitzat per diferents càmeres famolenques i los carrers de Miravet tornen a transpirar com aquells que n’han vist de tots colors.
L'església vella mos rep tant bella com decadent. Construïda per aquells moriscos que volien ser cristians nous i van ser eludits per la pietat cristiana, les seues parets no poden aguantar més unes pintures que, potser morisques, no sembla que interessen al bisbat.
Les nostres coneixences flueixen com lo riu a la placeta miravetana: una basca, un vinater universal, una parella maltractada per la SEAT barcelonina… Polet diu que també hauríem de documentar los periples nocturns… Nit i dia són fina ironia.

dimarts, 8 de juny del 2010

Etapa Ascó-Móra d'Ebre, 8 de juny









Cansats per l’intens dia a Ascó hem dormit com moriscos vora riu, al costat de l’embarcador. La gent del poble ens ha portat esmorzar, novament amb una exquisida amabilitat. Quan hem sortit ens han vingut a fotografiar en tres o quatre punts diferents del recorregut. La baixada ha sigut plàcida. Passant per Garcia un grup de cirulos gegants han xocat contra una de les embarcacions i gairebé la fan bolcar, o això els ha semblat als moriscos que s’han assustat molt. Garcia compta amb una barcassa semblant a la de Flix mentre que la d’Ascó ha desaparegut.
Pel camí Mariano Cebolla, fotògraf ebrenc, contribueix a la immortalització morisca. Els moriscos que més aviat ens sentim com penedits cristians nous mengem uns bocadillos de pernil salat a les barques lligades als xops vora riu. Lo paisatge mos torna a atrapar i unes lletres a l’estil de Hollywood ens indiquen que estem a Móra d’Ebre. Algunes persones ens reben amablement mentre lo morisc Rafeta practica una maniobra arriscada que gairebé el remulla de dalt a baix. Descansem, mengem, rebem la visita de dos morisques i un morisc fugitius de l'expedició a l’alçada d’Ascó, celebrem els 23 anyets (o eren 32?) de l’amic Rafeta i dormim com morisquets.

Etapa Flix-Ascó, 7 de juny


Un retó i tres morisques fadrines s’afegeixen a l’expedició dels expulsats del segle XXI i Flix escolta novament després de 400 anys la lectura del bando d’expulsió per part d’un soldat reial dels Terços de Flandes. Polet, capità morisc de l’expedició, treu un peix desconegut d'un gànguil que els moriscos havíem calat al riu i llegeix un escrit de Jaume Aymerich, procurador general de la baronia de Flix, referint-se a l'arribada a Flix el 7 de juny del 1610 dels moriscos expulsats de les seues terres.

“Avui dilluns que compten als 7 del corrent mes de juny son arribats a esta ribera de Flix los moriscos de Lleida, de Fraga, de Serós, de Mequinensa i de Aitona posats a catorze o quinze barques entre grans i xiques en que i poder anar posades de quatre mil persones compresos los minyons han desembarcat i posat amb tant sosiego quietud com si portaren tres mil homes de guarda amb sols la companyia de don Alex de Marimon amb els seus criats i alguns comissaris que a partir..."

Les morisques de la ribera són unes remadores valentes i la baixada no se fa gens pesada. L’expedició supera un escull de pedres arribant a Ascó i les morisques aprofiten un descuit dels Terços de Flandes per amagar-se pels carrerons d’aquesta localitat, en concret al Pou de la neu. Després, penedides per haver deixat sols als companys moriscos tornen amb un bon tiberi que gaudim agermanats vora riu. Lo poble d'Ascó ens fa una calorosa acollida, la colla del geperut i el professor Jordi Ferrús ens traslladen a l’Ascó morisc i ens adonem que les pedres d’Ascó parlen de mil cultures que ens colpeixen com batecs perennes de la història. Mentrestant, els cirulos passegen indòmits pel costat de la central nuclear.

diumenge, 6 de juny del 2010

Acampada a Flix diumenge 6 de juny






Avui es complien exactament els 400 anys en que els moriscos expulsats de Lleida, Aitona, Seròs, Fraga i Mequinensa estaven concentrats a Flix, preparant la baixada conjunta de tots.
Degut a aquesta reagrupació i al nostre objectiu d'intentar seguir fidelment en la nostra baixada el cumpliment dels 400 anys d'aquesta tragèdia, avui hem estat tot el dia acampats a Flix.
El lloc on s'ha acampat està al costat de la barcassa de Flix, però al costat contrari del poble. Es un bon lloc perquè permet estar aïllats i a la vegada ser perfectament visibles des d'alguns carrers de la localitat. S'ha tornat a calar un gànguil, a veure si cau alguna cosa i ens hem esmerat una mica més en preparar el campament.
Hem rebut algunes visites i agraïm especialment les dels que han vingut de més lluny, com les del Delta i Lleida.
Durant aquesta acampada, com sempre, s'ha anat a visitar el poble a fer pedagogia d'aquesta expulsió, on ens ha sorprès, a natros i als de Flix, una violenta tormenta que en qüestió de minuts ha desfet totes les catifes de flors, que es tradicional que es facin a Flix tots els anys en el dia d'avui per motiu d'una festa religiosa cristiana. Dels 400 anys de la nostra expulsió, res de res, excepte la visita de Pere Muñoz, un senador i ex alcalde d'aquesta localitat que es professor d'història i te treballs publicats sobre Flix i la expulsió dels moriscos.
De totes formes tota la gent amb la que hem contactat, com per tot, s'ha mostrat molt simpàtica i interessada.
Per la nit i ja amb la barcassa tancada, s'ha tingut que fer un rescat amb els barquets d'una part de la expedició que s'havia quedat aïllat al costat del poble.